Consecuencias de la crisis de 1929
Son consecuencias de tipo global y general.
Político: En el orden internacional se recrudecen los nacionalismos. Se pierde la idea de ayuda internacional y predomina la actitud de recelo e insolidaridad entre los estados.
En lo que se refiere al interior de los estados se abandonan los presupuestos liberales y se establecen modelos que buscan la intervención del Estado (como única salida).
Demográficos: Se produce una detención y regresión del crecimiento de la población. Los economistas relacionan expansión económica con expansión demográfica. Hay movimientos migratorios. Paralización de los movimientos transoceánicos en los 30.
Ideológicas: El empobrecimiento es general, con lo que el incremento de los movimientos obreros es significativo. En Europa, sobre todo en Francia y Alemania, hay un gran malestar social. A pesar de las fuertes protestas obreras no hay acciones revolucionarias. La conflictividad social se pone de manifiesto en marchas, batallas contra el sistema... Separación definitiva de socialismo y comunismo, los socialistas tratan con el estado, colaboran.
Intelectuales: Crisis de conciencia. Se desarrolla la “Generación Perdida” de escritores. Son realistas y muy negativos. Tuvieron una gran repercusión en la sociedad.
Revisión del pensamiento económico: El principal pensador económico es J. M. Keynes, que critica las teorías neoclásicas, el Liberalismo Económico tradicional (del siglo XIX). Pretende una teoría nueva, intervencionista. El Estado tiene el papel de estabilizador, es decir, que debe minimizar los efectos negativos de la crisis. Publica en 1936. Muere en 1946, pero sus teorías siguen en práctica. Keynes opinaba que el nivel de empleo no depende sólo del salario, sino también de otras variables como la capacidad de consumo, aumento de demanda...
Soluciones a la Crisis:
Las soluciones globales y particulares se tomaron inspirándose en las nuevas teorías económicas.
-El objetivo básico era restablecer la tasa de beneficios de las empresas a base de aumentar la demanda interior.
-En los sistemas democráticos se potenció la aparición de empresas públicas, constituyendo esta práctica un precedente de la planificación económica posterior a la II Guerra Mundial.
-En los gobiernos fascistas se tiende a la planificación centralizada y al autoabastecimiento, primando el desarrollo de las obras públicas y el rearme.
-Tanto en un caso como en otro, el estado prestó ayuda a las empresas, bien con subvenciones a fondo perdido, o bien con nacionalizaciones. -Proteccionismo y rearme.
sábado, 16 de mayo de 2009
Conflicto arabe - israelí
Para entender bien cualquier conflicto histórico, primero hay que conocer el terreno. En segundo lugar, debemos conocer la historia en sus distintos períodos:
Orígenes del pueblo hebreo (1.600 a.C.- siglo XX)
Desde que el primer hebreo llegó a Palestina en el año 1.600 a.C., los judíos no han conseguido ser dueños de esa tierra; bien porque eran expulsados de ella, bien porque eran conquistados.
Mandato británico (1922-1948)
Gran Bretaña prometió a los árabes de Palestina darles la independencia como país, si luchaban contra los turcos (que habían conquistado la zona desde el s. XV) pero Gran Bretaña no cumplió su promesa y, vencidos los turcos, Palestina se convirtió en mandato británico. Al mismo tiempo y secretamente, pactó con los judíos la creación del Estado de Israel en Palestina.
Fundación del Estado de Israel (1948)
La ONU aprueba, con carácter de recomendación, la división de Palestina en 2 estados, uno árabe y otro judío, pero los palestinos no lo aceptan.
Guerras
Primera guerra árabe-israelí (1948-1949)
La proclamación unilateral del Estado de Israel provoca la ira del mundo árabe y la intervención en la zona de los ejércitos de Egipto, Irak, Líbano, Siria y Jordania. Palestina pierde todos sus territorios y se preoduce el éxodo de 600.000 palestinos.
Segunda guerra o Guerra del Sinaí (1956)
La nacionalización del canal de Suez fue el desencadenante de la guerra que enfrentó a Francia, Gran Bretaña e Israel, frente a Egipto.
Tercera Guerra o Guerra de los Seis Días (1967)
Egipto vuelve a impedir la salida de los barcos israelíes al mar Rojo. La aplastante victoria de Israel le permitirá aumentar notablemente sus territorios.
Cuarta Guerra o Guerra del Yom Kipur (1973)
Egipto y Siria lanzan un ataque sorpresa para recuperar el Sinaí y los Altos del Golán, respectivamente, mientras en Israel se celebra una de las principales fiestas del calendario judío.
Guerra de Líbano (1982-1983)
Israel invade el Líbano puesto que allí se encuentran los grupos armados palestinos (después de que tuvieran que abandonar Jordania).
Intentos de Paz
Desde 1978, han sido muchos los acuerdos de paz y negociaciones llevados a cabo por ambas partes pero Palestina sólo ha conseguido, en todos estos años, cierta autonomía en Gaza y en Jericó.
Orígenes del pueblo hebreo (1.600 a.C.- siglo XX)
Desde que el primer hebreo llegó a Palestina en el año 1.600 a.C., los judíos no han conseguido ser dueños de esa tierra; bien porque eran expulsados de ella, bien porque eran conquistados.
Mandato británico (1922-1948)
Gran Bretaña prometió a los árabes de Palestina darles la independencia como país, si luchaban contra los turcos (que habían conquistado la zona desde el s. XV) pero Gran Bretaña no cumplió su promesa y, vencidos los turcos, Palestina se convirtió en mandato británico. Al mismo tiempo y secretamente, pactó con los judíos la creación del Estado de Israel en Palestina.
Fundación del Estado de Israel (1948)
La ONU aprueba, con carácter de recomendación, la división de Palestina en 2 estados, uno árabe y otro judío, pero los palestinos no lo aceptan.
Guerras
Primera guerra árabe-israelí (1948-1949)
La proclamación unilateral del Estado de Israel provoca la ira del mundo árabe y la intervención en la zona de los ejércitos de Egipto, Irak, Líbano, Siria y Jordania. Palestina pierde todos sus territorios y se preoduce el éxodo de 600.000 palestinos.
Segunda guerra o Guerra del Sinaí (1956)
La nacionalización del canal de Suez fue el desencadenante de la guerra que enfrentó a Francia, Gran Bretaña e Israel, frente a Egipto.
Tercera Guerra o Guerra de los Seis Días (1967)
Egipto vuelve a impedir la salida de los barcos israelíes al mar Rojo. La aplastante victoria de Israel le permitirá aumentar notablemente sus territorios.
Cuarta Guerra o Guerra del Yom Kipur (1973)
Egipto y Siria lanzan un ataque sorpresa para recuperar el Sinaí y los Altos del Golán, respectivamente, mientras en Israel se celebra una de las principales fiestas del calendario judío.
Guerra de Líbano (1982-1983)
Israel invade el Líbano puesto que allí se encuentran los grupos armados palestinos (después de que tuvieran que abandonar Jordania).
Intentos de Paz
Desde 1978, han sido muchos los acuerdos de paz y negociaciones llevados a cabo por ambas partes pero Palestina sólo ha conseguido, en todos estos años, cierta autonomía en Gaza y en Jericó.
Guerra freda 1947 - 1991
Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàcit entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945).
La guerra freda pròpiament dita va començar, però l'any 1947 després de molta tensió política entre un bloc i un altre.
Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear.
Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955).
La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS.
Durant la guerra freda es van produir diversos conflictes polítics i militars.
Els principals són aquests:
1-El bloqueig de Berlín
Després de la Segona Guerra Mundial i el repartiment d'Alemanya van començar a sorgir problemes com a conseqüència de la divisió del país. Anglaterra, EUA i França van instaurar-hi el Deutschemark i van intentar introduir-lo a l'Alemanya soviètica.
Com a resposta l'URSS va fer el bloqueig de Berlín (1948) evitant que hi arribessin subministres.
Els aliats van crear un pont aeri per fer-hi arribar tot lo necessari i l'URSS va aixecar el bloqueig onze mesos més tard.
Més tard, arran d'això, es va dividir la República Democràtica Alemanya i la República Federal d'Alemanya i al 1961 es va construir el mur de Berlín.
2-La guerra de Corea
L'any 1950 el dictador comunista Kim II Sung (de l'actual Corea del Nord) va atacar, instat per Stalin, a Corea del Sud. Estats Units va respondre amb un atac de les Nacions Unides a Corea del Nord.
Al final de la guerra (juliol 1953) les fronteres entre les dues Corees es van mantenir igual que abans de l'inici del conflicte
3-La crisi dels míssils
L'any 1962, els soviètics, van començar a instal·lar míssils de llarg abast a l'illa de Cuba, ja que, amb anterioritat, Fidel Castro havia fet gestos d'apropament al comunisme degut a la falta de recolzament de l'exterior.
El govern nord-americà va detectar-los i va decidir bloquejar l'illa per impedir l'arribada dels materials necessaris per construir els míssils. Després d'unes quantes negociacions es va acordar que l'URSS retiraria els míssils de l'illa a canvi que els EUA fessin el mateix amb els que tenien instal·lats a Turquia.
4-La guerra del Vietnam
Al final de la Segona Guerra Mundial França va perdre la seva colònia a Indoxina, que va dividir el Vietnam en un nord comunista i un sud capitalista.
L'any 1964 un destructor nord-americà va declarar que havia estat atacat pel Vietnam del nord (incident de Tonkín).
Els americans, tot i l'empenta inicial van ser derrotats principalment perquè la guerra del Vietnam era una guerra de guerrilles (com ara el Front Nacional d'Alliberament). Al 1973 es va firmar un tractat de pau i al 1975 els dos "Vietnams" es van unificar sota un govern comunista.
Fi de la guerra freda
Al 1990 Mikhaïl Gorbatxov, aplicant la Perestroika, va convocar unes eleccions pluripartidistes on van vèncer els partits independentistes a Lituània (el nou govern de la qual va declarar la seva independència), Letònia, Estònia i Moldàvia.
Llavors es produí un cop d'estat que va fracassar i les repúbliques que formaven l'URSS van començar a sortir-ne cosa que va provocar la dimissió de Gorbatxov, el desmembrament de la unió i la fi de la guerra freda.
WEBS de consulta
Guerra freda
http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/dossiers/guerrafreda/guerrafreda.htm#kor
http://www.historiasiglo20.org/GF/index.htm
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/doctrinatruman.htm
Tractats desprès de la Segona Guerra Mundial
http://www.historiasiglo20.org/IIGM/tratados.htm
La Descolonización y el Movimiento de los No Alineados
http://www.historiasiglo20.org/GF/descolonizacion.htm
La guerra freda pròpiament dita va començar, però l'any 1947 després de molta tensió política entre un bloc i un altre.
Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear.
Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955).
La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS.
Durant la guerra freda es van produir diversos conflictes polítics i militars.
Els principals són aquests:
1-El bloqueig de Berlín
Després de la Segona Guerra Mundial i el repartiment d'Alemanya van començar a sorgir problemes com a conseqüència de la divisió del país. Anglaterra, EUA i França van instaurar-hi el Deutschemark i van intentar introduir-lo a l'Alemanya soviètica.
Com a resposta l'URSS va fer el bloqueig de Berlín (1948) evitant que hi arribessin subministres.
Els aliats van crear un pont aeri per fer-hi arribar tot lo necessari i l'URSS va aixecar el bloqueig onze mesos més tard.
Més tard, arran d'això, es va dividir la República Democràtica Alemanya i la República Federal d'Alemanya i al 1961 es va construir el mur de Berlín.
2-La guerra de Corea
L'any 1950 el dictador comunista Kim II Sung (de l'actual Corea del Nord) va atacar, instat per Stalin, a Corea del Sud. Estats Units va respondre amb un atac de les Nacions Unides a Corea del Nord.
Al final de la guerra (juliol 1953) les fronteres entre les dues Corees es van mantenir igual que abans de l'inici del conflicte
3-La crisi dels míssils
L'any 1962, els soviètics, van començar a instal·lar míssils de llarg abast a l'illa de Cuba, ja que, amb anterioritat, Fidel Castro havia fet gestos d'apropament al comunisme degut a la falta de recolzament de l'exterior.
El govern nord-americà va detectar-los i va decidir bloquejar l'illa per impedir l'arribada dels materials necessaris per construir els míssils. Després d'unes quantes negociacions es va acordar que l'URSS retiraria els míssils de l'illa a canvi que els EUA fessin el mateix amb els que tenien instal·lats a Turquia.
4-La guerra del Vietnam
Al final de la Segona Guerra Mundial França va perdre la seva colònia a Indoxina, que va dividir el Vietnam en un nord comunista i un sud capitalista.
L'any 1964 un destructor nord-americà va declarar que havia estat atacat pel Vietnam del nord (incident de Tonkín).
Els americans, tot i l'empenta inicial van ser derrotats principalment perquè la guerra del Vietnam era una guerra de guerrilles (com ara el Front Nacional d'Alliberament). Al 1973 es va firmar un tractat de pau i al 1975 els dos "Vietnams" es van unificar sota un govern comunista.
Fi de la guerra freda
Al 1990 Mikhaïl Gorbatxov, aplicant la Perestroika, va convocar unes eleccions pluripartidistes on van vèncer els partits independentistes a Lituània (el nou govern de la qual va declarar la seva independència), Letònia, Estònia i Moldàvia.
Llavors es produí un cop d'estat que va fracassar i les repúbliques que formaven l'URSS van començar a sortir-ne cosa que va provocar la dimissió de Gorbatxov, el desmembrament de la unió i la fi de la guerra freda.
WEBS de consulta
Guerra freda
http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/dossiers/guerrafreda/guerrafreda.htm#kor
http://www.historiasiglo20.org/GF/index.htm
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/doctrinatruman.htm
Tractats desprès de la Segona Guerra Mundial
http://www.historiasiglo20.org/IIGM/tratados.htm
La Descolonización y el Movimiento de los No Alineados
http://www.historiasiglo20.org/GF/descolonizacion.htm
Teoría de la transformación económica – social de las últimas generaciones mediante la velocidad y sus no valoradas consecuencias.
“El empleo inteligente del tiempo es una de las conquistas más recientes de la civilización, y actualmente pocos han llegado a ocupar este nivel”
Bertrand Russell (1872 – 1970). Filósofo británico.
“El hombre ordinario sólo se cuida de pasar el tiempo; el hombre de talento, de emplearlo”
Arthur Schopenhauer (1788 – 1860). Filósofo alemán
Teoría de la transformación económica – social de las últimas generaciones mediante la velocidad y sus no valoradas consecuencias.
(o como el exceso de velocidad es perjudicial para que el progreso sea más justamente repartido)
Introducción :
Analizar la realidad en diferentes campos de la vida parece evidenciar que uno de los problemas que las generaciones actuales tienen es que corren demasiado ( es una visión subjetiva , lógicamente , y el concepto “demasiado” habría que concretarlo).
Un primer desglose de esta realidad nos ayudaría a encontrar las causas y los posibles (?) remedios
Desglose por temas
1- de la infancia a la adolescencia
a. Los padres desean que “rápidamente” sepa andar, comer…. Que se espabile solo lo antes posible…parece que molestan los niños.
b. Los amigos desean y provocan los avances rápidos en toda clase de experiencias: no sabes hacer esto o lo otro….
c. En el deporte has de ser el mejor a los 8/10 años sino ya no sirves.
d. El tema sexo… adelantados en exceso? Las bromas sobre “ ¿aun eres virgen?” expresan una prisa sobre conceptos que no se entienden…se necesita tener resueltos… ¿por que?
e. La tele demanda que entiendas a edades infantiles cosas mas superiores a tu intelecto… ya que así demandaras a tus padres compras de productos, alimentos, juguetes que son mas caros (eres mayor, ¿no?)
2- en los inventos tecnológicos.
a. Los juguetes, las máquinas que adquirimos deben ser rápidas, la vida en tiempo real
b. Los ordenadores caseros deben tener una velocidad (ADSL de 100 megas) y una gran potencia porque todo ha de pasar – jugar al instante
3- en las soluciones a los problemas cotidianos
a. el autobús , el metro , las compras necesarias todo con urgencias por falta de previsión
4- en el trafico
a. la mayoría de los problemas se originan por llegar tarde. Falta de previsión que deben pagar los demás ( el gobierno , el ayuntamiento…los demás conductores que molestan/entorpecen el tráfico…por que “YO” tengo prisa)
5- en la moda del vestir
a. la capacidad temprana de compra / elección
b. los piercings , los tatoos
c. la facilidad de “matar” lo que no es moda aunque sea útil y este nuevo
6- en el viajar - los viajes exóticos …conocer lugares distantes ( por moda) y desconocer los alrededores.
7- en la salud. Desconocer nuestro propio cuerpo pero experimentar con drogas
8- en el trabajo (modo de trabajar , ascensos, exigencias de tecnología)
9- en las relaciones con la generación precedente
a. que sabrán ellos …los ancianos … si nos pasamos la vida diciendo a nuestros niños que listos que son por que hacen bien / mal la O con un canuto….les ensalzamos y se lo creen
b. Perdida de respeto / educación en ceder paso, respetar turnos de palabras, tratar bien (nos confunden con sus amigos de clase)
10- en las exigencias con el Gobierno. Los problemas de universidad, piso, trabajo debe resolverlos “papa Estado”, y… ¡ya!
11- en las exigencias en el estudio
a. (El inglés rápido y sin esfuerzo)…el convencimiento de que nada es difícil y que todo se puede aprender (cierto) en un tiempo record (falso)
b. La lectura de un libro demasiado largo ya no es interesante…no sabemos dedicarle tiempo a la lectura, queremos asimilar grandes ideas en minutos
c. La capacidad de concentración es minima, ya que no damos tiempo al reposo de las ideas en nuestro cerebro, y exigimos asimilar demasiados conceptos en “poco tiempo”
12- en la transformación del paisaje ( casas , urbanizaciones en cuatro días)
13- en el ocio
a. Corremos el viernes para aprovechar el fin de semana y corremos el domingo por la tarde/noche para regresar a la ciudad
b. Visitamos en tres días 7 ciudades
c. Necesitamos hacer muchas cosas en los días de descanso y aprovechar hasta la noche en discotecas hasta las 6 de madrugada.
d. Hemos inventado las discotecas “after hours” para que nos diviertan a todas horas.
14- Generación de grandes diferencias entre los más avanzados-más rápidos en tenerlo todo y los menos preparados / menos evolucionados… no tienen todavía nuestras cosas… están atrasados. (¿Tal vez es eso lo que buscamos?)
Bertrand Russell (1872 – 1970). Filósofo británico.
“El hombre ordinario sólo se cuida de pasar el tiempo; el hombre de talento, de emplearlo”
Arthur Schopenhauer (1788 – 1860). Filósofo alemán
Teoría de la transformación económica – social de las últimas generaciones mediante la velocidad y sus no valoradas consecuencias.
(o como el exceso de velocidad es perjudicial para que el progreso sea más justamente repartido)
Introducción :
Analizar la realidad en diferentes campos de la vida parece evidenciar que uno de los problemas que las generaciones actuales tienen es que corren demasiado ( es una visión subjetiva , lógicamente , y el concepto “demasiado” habría que concretarlo).
Un primer desglose de esta realidad nos ayudaría a encontrar las causas y los posibles (?) remedios
Desglose por temas
1- de la infancia a la adolescencia
a. Los padres desean que “rápidamente” sepa andar, comer…. Que se espabile solo lo antes posible…parece que molestan los niños.
b. Los amigos desean y provocan los avances rápidos en toda clase de experiencias: no sabes hacer esto o lo otro….
c. En el deporte has de ser el mejor a los 8/10 años sino ya no sirves.
d. El tema sexo… adelantados en exceso? Las bromas sobre “ ¿aun eres virgen?” expresan una prisa sobre conceptos que no se entienden…se necesita tener resueltos… ¿por que?
e. La tele demanda que entiendas a edades infantiles cosas mas superiores a tu intelecto… ya que así demandaras a tus padres compras de productos, alimentos, juguetes que son mas caros (eres mayor, ¿no?)
2- en los inventos tecnológicos.
a. Los juguetes, las máquinas que adquirimos deben ser rápidas, la vida en tiempo real
b. Los ordenadores caseros deben tener una velocidad (ADSL de 100 megas) y una gran potencia porque todo ha de pasar – jugar al instante
3- en las soluciones a los problemas cotidianos
a. el autobús , el metro , las compras necesarias todo con urgencias por falta de previsión
4- en el trafico
a. la mayoría de los problemas se originan por llegar tarde. Falta de previsión que deben pagar los demás ( el gobierno , el ayuntamiento…los demás conductores que molestan/entorpecen el tráfico…por que “YO” tengo prisa)
5- en la moda del vestir
a. la capacidad temprana de compra / elección
b. los piercings , los tatoos
c. la facilidad de “matar” lo que no es moda aunque sea útil y este nuevo
6- en el viajar - los viajes exóticos …conocer lugares distantes ( por moda) y desconocer los alrededores.
7- en la salud. Desconocer nuestro propio cuerpo pero experimentar con drogas
8- en el trabajo (modo de trabajar , ascensos, exigencias de tecnología)
9- en las relaciones con la generación precedente
a. que sabrán ellos …los ancianos … si nos pasamos la vida diciendo a nuestros niños que listos que son por que hacen bien / mal la O con un canuto….les ensalzamos y se lo creen
b. Perdida de respeto / educación en ceder paso, respetar turnos de palabras, tratar bien (nos confunden con sus amigos de clase)
10- en las exigencias con el Gobierno. Los problemas de universidad, piso, trabajo debe resolverlos “papa Estado”, y… ¡ya!
11- en las exigencias en el estudio
a. (El inglés rápido y sin esfuerzo)…el convencimiento de que nada es difícil y que todo se puede aprender (cierto) en un tiempo record (falso)
b. La lectura de un libro demasiado largo ya no es interesante…no sabemos dedicarle tiempo a la lectura, queremos asimilar grandes ideas en minutos
c. La capacidad de concentración es minima, ya que no damos tiempo al reposo de las ideas en nuestro cerebro, y exigimos asimilar demasiados conceptos en “poco tiempo”
12- en la transformación del paisaje ( casas , urbanizaciones en cuatro días)
13- en el ocio
a. Corremos el viernes para aprovechar el fin de semana y corremos el domingo por la tarde/noche para regresar a la ciudad
b. Visitamos en tres días 7 ciudades
c. Necesitamos hacer muchas cosas en los días de descanso y aprovechar hasta la noche en discotecas hasta las 6 de madrugada.
d. Hemos inventado las discotecas “after hours” para que nos diviertan a todas horas.
14- Generación de grandes diferencias entre los más avanzados-más rápidos en tenerlo todo y los menos preparados / menos evolucionados… no tienen todavía nuestras cosas… están atrasados. (¿Tal vez es eso lo que buscamos?)
viernes, 15 de mayo de 2009
L'etapa de la tecnocràcia (1956-1975)
L'etapa de la tecnocràcia (1956-1975)
Durant aquest anys es van iniciar les grans transformacions econòmiques i polítiques del franquisme.
1 - El fracàs de l'autarquia i el reconeixement internacional del règim -des del 1955 Espanya era membre de l'ONU- van suposar un canvi important en l'orientació econòmica de l'Estat.
- Es van introduir mesures liberalitzadores de l'economia, i
- el capital estranger,atret per l'estabilitat política i la mà d'obra abundant i barata, va començar a invertir.
2- Al mateix temps, el turisme va fer acte de presència a les costes i amb ell es van obtenir una nova font d'ingressos.
-El resultat d'aquestes noves circumstàncies va ser l'esclat de la industrialització i
- l'aparició de formes de vida noves que,
- juntament amb l'arribada a les fàbriques i a la universitat de les generacions que no havien participat en la guerra civil van posar de manifest les limitacions d'un règim autoritari car el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera.
3-El ressorgiment del moviment obrer i estudiantil organitzat, la creixent oposició política de les forces clandestines -sovint abonades per l'Església de base- i el nacionalisme basc i català, van impulsar el règim a una lleugera obertura -«l'esperit del 12 de febrer»- propiciat per Carlos Arias Navarro com a conseqüència de l’assassinat de l'almirall Carrero Blanco.
4-En aquest context, la mort del dictador i la seva successió per part del príncep Joan Carles com a cap d'estat van obrir la transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària.
Durant aquest anys es van iniciar les grans transformacions econòmiques i polítiques del franquisme.
1 - El fracàs de l'autarquia i el reconeixement internacional del règim -des del 1955 Espanya era membre de l'ONU- van suposar un canvi important en l'orientació econòmica de l'Estat.
- Es van introduir mesures liberalitzadores de l'economia, i
- el capital estranger,atret per l'estabilitat política i la mà d'obra abundant i barata, va començar a invertir.
2- Al mateix temps, el turisme va fer acte de presència a les costes i amb ell es van obtenir una nova font d'ingressos.
-El resultat d'aquestes noves circumstàncies va ser l'esclat de la industrialització i
- l'aparició de formes de vida noves que,
- juntament amb l'arribada a les fàbriques i a la universitat de les generacions que no havien participat en la guerra civil van posar de manifest les limitacions d'un règim autoritari car el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera.
3-El ressorgiment del moviment obrer i estudiantil organitzat, la creixent oposició política de les forces clandestines -sovint abonades per l'Església de base- i el nacionalisme basc i català, van impulsar el règim a una lleugera obertura -«l'esperit del 12 de febrer»- propiciat per Carlos Arias Navarro com a conseqüència de l’assassinat de l'almirall Carrero Blanco.
4-En aquest context, la mort del dictador i la seva successió per part del príncep Joan Carles com a cap d'estat van obrir la transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària.
Espanya: Transició i democracia 1975 - 1996
A partir de la mort de Franco assistim a un ràpid procés de transició política: en molt poc temps es va desmantellar la dictadura franquista i es va instaurar un règim democràtic. El canvi es va fer des de la legalitat franquista, raó per la qual el procés fou pacífic.
Tal com havia previst el mateix Franco, el seu successor va ser Joan Carles de Borbó, nomenat rei el 22 de novembre de 1975. El dubte en aquells moments era si el nou rei ho seria del règim dictatorial que Franco havia deixat "atado y bien atado", o bé si ho seria d'un nou règim democràtic. Sortosament, Joan Carles va apostar per la via reformista. El primer pas de la transició estava fet.
1-El primer govern de la monarquia de Joan Carles I, però, va ser continuïsta. Arias Navarro, el darrer cap de govern franquista, va ser confirmat en el càrrec pel rei, però el seu govern es va mostrar incapaç de dur a terme cap mena de democratització.
2-No serà fins al govern de Suárez, a partir de juliol de 1976, quan es va produir el desmantellament legal del franquisme i es van sentar les bases jurídiques de la transició cap a la democràcia. La reforma política va ser possible després d'un procés complex, ple de negociacions amb les "famílies" franquistes.
La legalització de l'oposició fou un pas bàsic per a l'establiment d'un sistema democràtic.
3- El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Les Corts sorgides de les eleccions van ser les encarregades d'elaborar una nova Constitució, finalment aprovada el 1978.
4-La consolidació de la democràcia, però, no va ser gens fàcil. La crisi econòmica, les accions terroristes, d'ETA sobretot, juntament amb els intents colpistes de l'extrema dreta, la van posar en perill diverses vegades.
5-Després de l'intent de cop d'estat de 1981, la democràcia es va consolidar a Espanya amb l'arribada al poder, després de les eleccions d'octubre de 1982, del PSOE, liderat per Felipe González.
6-L'etapa de governs socialistes va durar des de 1982 fins a 1996.
El canvi socialista es va plantejar com un projecte de liquidació definitiva del franquisme i de modernització de la societat.
Això es va concretar en un complet programa de reformes econòmiques i polítiques, amb un triple objectiu: sortir de la crisi econòmica, incorporar el país al context europeu i internacional i consolidar definitivament la democràcia a Espanya.
7-El problema de la persistència del terrorisme d'ETA i la lluita bruta antiterrorista instigada des del mateix govern, juntament amb el descobriment de diversos casos de corrupció, va precipitar la fi de l'etapa socialista i l'ascens al poder de la dreta conservadora, liderada per José María Aznar.
Tal com havia previst el mateix Franco, el seu successor va ser Joan Carles de Borbó, nomenat rei el 22 de novembre de 1975. El dubte en aquells moments era si el nou rei ho seria del règim dictatorial que Franco havia deixat "atado y bien atado", o bé si ho seria d'un nou règim democràtic. Sortosament, Joan Carles va apostar per la via reformista. El primer pas de la transició estava fet.
1-El primer govern de la monarquia de Joan Carles I, però, va ser continuïsta. Arias Navarro, el darrer cap de govern franquista, va ser confirmat en el càrrec pel rei, però el seu govern es va mostrar incapaç de dur a terme cap mena de democratització.
2-No serà fins al govern de Suárez, a partir de juliol de 1976, quan es va produir el desmantellament legal del franquisme i es van sentar les bases jurídiques de la transició cap a la democràcia. La reforma política va ser possible després d'un procés complex, ple de negociacions amb les "famílies" franquistes.
La legalització de l'oposició fou un pas bàsic per a l'establiment d'un sistema democràtic.
3- El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Les Corts sorgides de les eleccions van ser les encarregades d'elaborar una nova Constitució, finalment aprovada el 1978.
4-La consolidació de la democràcia, però, no va ser gens fàcil. La crisi econòmica, les accions terroristes, d'ETA sobretot, juntament amb els intents colpistes de l'extrema dreta, la van posar en perill diverses vegades.
5-Després de l'intent de cop d'estat de 1981, la democràcia es va consolidar a Espanya amb l'arribada al poder, després de les eleccions d'octubre de 1982, del PSOE, liderat per Felipe González.
6-L'etapa de governs socialistes va durar des de 1982 fins a 1996.
El canvi socialista es va plantejar com un projecte de liquidació definitiva del franquisme i de modernització de la societat.
Això es va concretar en un complet programa de reformes econòmiques i polítiques, amb un triple objectiu: sortir de la crisi econòmica, incorporar el país al context europeu i internacional i consolidar definitivament la democràcia a Espanya.
7-El problema de la persistència del terrorisme d'ETA i la lluita bruta antiterrorista instigada des del mateix govern, juntament amb el descobriment de diversos casos de corrupció, va precipitar la fi de l'etapa socialista i l'ascens al poder de la dreta conservadora, liderada per José María Aznar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
