L'etapa de la tecnocràcia (1956-1975)

L'etapa de la tecnocràcia (1956-1975)
Durant aquest anys es van iniciar les grans transformacions econòmiques i polítiques del franquisme.
1 - El fracàs de l'autarquia i el reconeixement internacional del règim -des del 1955 Espanya era membre de l'ONU- van suposar un canvi important en l'orientació econòmica de l'Estat.
- Es van introduir mesures liberalitzadores de l'economia, i
- el capital estranger,atret per l'estabilitat política i la mà d'obra abundant i barata, va començar a invertir.
2- Al mateix temps, el turisme va fer acte de presència a les costes i amb ell es van obtenir una nova font d'ingressos.
-El resultat d'aquestes noves circumstàncies va ser l'esclat de la industrialització i
- l'aparició de formes de vida noves que,
- juntament amb l'arribada a les fàbriques i a la universitat de les generacions que no havien participat en la guerra civil van posar de manifest les limitacions d'un règim autoritari car el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera.
3-El ressorgiment del moviment obrer i estudiantil organitzat, la creixent oposició política de les forces clandestines -sovint abonades per l'Església de base- i el nacionalisme basc i català, van impulsar el règim a una lleugera obertura -«l'esperit del 12 de febrer»- propiciat per Carlos Arias Navarro com a conseqüència de l’assassinat de l'almirall Carrero Blanco.
4-En aquest context, la mort del dictador i la seva successió per part del príncep Joan Carles com a cap d'estat van obrir la transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària.